Fernando Fernández-Savater
Novel·lista, traductor i autor dramàtic, destaca en el
camp de l'assaig i
l'article periodístic.
Va estudiar Filosofia en la Universitat Complutense de Madrid. Va
treballar com professor ajudant en les facultats de Ciències Polítiques i de
Filosofia de la Universitat Autònoma de Madrid, d'on va
ser apartat de la docència el 1971 per
raons polítiques, i també va ser professor d'Ètica i Sociologia de la UNED. Va ser catedràtic d'Ètica en
la Universitat del País Basc durant més
d'una dècada. Actualment és catedràtic de Filosofia en la Universitat
Complutense de Madrid. Col·laborador habitual del periòdic El País.
La seva
obra, composta per més de 45 llibres i nombrosos articles periodístics, ha
estat traduïda a l'anglès, francès, suec, italià, català, portuguès, alemany,
japonès i danès. L'any 2008 va guanyar el Premi Planeta per la novel·la La
hermandad de la buena suerte. L'any 1993 ja havia estat finalista d'aquest
premi amb la seva novel·la epistolar El
jardín de las dudas, sobre un dels seus autors preferits, Voltaire.
Pensament:
Es defineix com un filòsof de
companyia, al estil dels filòsofs francesos. Es confessa que està influït per Nietzsche, Cioran i Spinoza, entre altres.
La seva filosofia es vitalista,
és a dir, la vida és la idea principal, i està interessat en conèixer-la i
comprendre-la.
És un filòsof que es dedica sobre
tot a la reflexió sobre la ètica. Fernando Savater proposa una moral basada en
el descobriment del que cadascú vol i escollir determinades accions i no
altres. La qüestió és saber que és el que cadascú vol. La perspectiva teòrica de Fernando Savater és
la de la ètica com amor propi. Segons la seva teoria també s’ha de viure humanament,
que significa viure entre humans i tractar-los humanament, és a dir, posar-se
en el seu lloc.
