Jean-Paul Sartre (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980). Nascut
Jean-Paul Charles Aymard Sartre, fou un filòsof, professor i escriptor francès
(teatre, novel·la, periodisme) així com Crítica literària del segle XX, l'obra
del qual ha marcat la meitat del segle. La seva vida intel·lectual compromesa,
suscità força polèmiques i resistències, s'interessà per la filosofia des de la
dècada del 1920 gràcies a la lectura de Essai sur les données immédiates de la
conscience, de Henri Bergson.
Autor prolífic i hiperactiu, és més conegut per la seva obra, especialment
pels seus paradigmes filosòfics agrupats sota el nom d'existencialisme. Va
deixar una colossal obra en forma de novel·les, assaigs, obres de teatre,
biografies i escrits filosòfics. La seva filosofia va marcar la postguerra, i
ell fou el símbol, l'arquetip de l'intel·lectual compromès. Des de la seva
participació en la resistència el 1941 fins la seva mort el 1980, Sartre no va
deixar de cobrir amb passió totes les causes que li semblaven justes. Fou una
mena de Voltaire [1] del segle XX. Sartre va lluitar incansablement, fins al
final de la seva vida.
Intransigent i fidel a si mateix i a les seves idees, sempre va rebutjar
els honors, incloent el Premi Nobel de Literatura de 1964. Sartre és també
conegut com el company sentimental de Simone de Beauvoir.
La nàusea i l'existencialisme
Sartre va escriure
la novel·la La nàusea el 1938, acabat de diplomar-se com dissertador a la
Universitat de La Haia. Aquest assaig és al mateix temps un manifest
existencialista i el seu llibre més famós. Seguint la tradició de la
fenomenologia alemanya, Sartre pensava que les nostres idees són producte de la
nostra experiència en situacions quotidianes, i que les novel·les i obres de
teatre que descriuen aquestes experiències fonamentals tenen tant valor com els
assajos discursius generats per teories filosòfiques. Amb aquest mandat, la
novel·la tracta d'un investigador deprimit (Roquentí) en una ciutat similar a
La Haia, que es torna cada vegada més agudament conscient de la indiferència
cap a ell de part dels objectes íntims i situacions que l'envolten. De tal sort
que aquests es resisteixen a qualsevol significat que la consciència humana els
vulgui adjudicar. Aquesta indiferència de "les coses per elles
mateixes" subratlla la llibertat de Roquentí de percebre i actuar en el
món; onsevulla que ell mira, troba situacions plenes de significats creats per
ell. D'aquí la 'nàusea': tot el que troba en la seva vida quotidiana està
recarregada amb un penetrant (horrible fins i tot) sabor d'ell mateix i, més
concretament, a la seva llibertat. No importa quan anheli altra cosa, una mica
diferent: no pot allunyar-se de la dolorosa evidència que deixa la seva
participació en el món. Les històries en Le mur (El mur) emfatitzen els
aspectes arbitraris de les situacions en les quals la gent es troba i l'absurd
de tractar de bregar amb aquestes racionalment. Aquest text va promoure l'escola
literària de 'l'absurd'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada