QUÈ PENSO DE L'EXISTENCIALISME?

QUÈ ÉS L'EXISTENCIALISME?

L'existencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana al centre de la reflexió. No pas l'existència entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'existència de les coses o realitats no humanes, sinó l'existència humana concreta. Entre les tesis fonamentals del pensament existencialista, trobem la supremacia de l'existència sobre la essència de l'home, la consideració de l'ésser al drama immediat de l'existència dins un mateix i amb els altres, l'anàlisi dels sentiments que revelen la immersió limitada i individual de l'home al món, o la consideració de l'home com a responsable del seu ésser, per damunt de creences deterministes. L'existencialisme es planteja la consciència de la pròpia existència humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat...

J. P SARTRE VISIÓ EXISTENCIALISME

Sartre, igual que Nietzsche, refusa frontalment l'existència d'un déu i el seu paper en l'existència de l'home. El pensament sartrià, fonamentalment pessimista, l'home no naix amb essència ni naturalesa, comença per no ésser res, i són els seus fets els què li concedeixen existència, que és fonamentalment absurda i, per tant, provoca sensació de nàusea. Tot i això, Sartre remarca el paper humanista de l'existencialisme, subratllant el paper de les decisions i la llibertat, i la responsabilitat de l'home en les conseqüències de les seves eleccions. El seu pensament ha quedat reflectit, a més d'en diversos assaigs i treballs purament filosòfics, en obres literàries (novel·les i drames teatrals) com La nàusea.

  

Proverbios y Cantares

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

Antonio Machado

Jo tinc la mateixa visió del perquè de l'existenica humana que Sartre. Crec que no hi ha una resposta per el cual la humanitat va aparèixer sinó un conjunt de coincidències que va propiciar la nostre aparició. La visió de Sartre és que nosaltre li hem de donar sentit a la nostre existència és per aquest motiu que he relacionat el meu comentrari amb el poema d'Antonio Machado. La vida és un camí inexplorat on a partir de cada pas nosaltres l'anem creant. No hi ha ningún senit especial a l'existència som nosaltres a  parir dels nostres actes, sobretot les eleccions que prenem en el dur camí de la vida, que fant el nostre destí. És a partir de les nostres eleccions que aprenem i donem encara més sentit a qui som. Prou d'esperar una resposta i començar a actuar per demostrar el motiu de la nostre existència.

TONI BALCELLS