FILOFOTO

Opinió personal:
La por de no saber que m’espera, de vegades m’impedeix tirar endavant. Es una por inexplicable, que es barreja amb les ganes de viure.


Però em paro a pensar que la vida no seria vida si no ens passessin cosses dolentes. Que mai sentiríem satisfacció a l’hora de fer alguna cosa que ens podia sortir be o malament. Que seríem com titelles amb la vida escrita, la qual només hauríem de seguir els seus passos.
De por en tinc, com molts altres, però em considero valenta perquè tot i sabent que tinc por em llenço.
De vegades tinc por de tornar a passar per el mateix, però llavors m’adono que és impossible, que cada vegada serà diferent. Que els mals moments es convertiran en bons, i el més important que cada vegada sabré més i més sobre la vida, fins a convertir-me en una sabia de la meva pròpia realitat.

Gràcies, em dic a mi mateixa. Ara que lo dolent ha passat em sento més forta que mai per tornar-me a llençar de cap. I si caic , tranquils tots que em tornaré a aixecar!



Laura Marín