Pàgines

dijous, 28 de febrer del 2013

PARADOXA DE LA LLIBERTAT D'ELECCIÓ



La paradoxa de la llibertat d'elecció és una idea de Gerd Gigerenzer que explica en el llibre de “Decisiones instintives. La inteligencia del inconsciente”.
És resumeix en que quantes més opcions tenim, més possibilitats sorgeixen d'experimentar conflicte i més difícil és la decisió, és a dir, arriba un moment que a més opcions més perjudici o insatisfacció.
Aquesta idea va ser iniciada pel psicòleg nord-americà Barry Schwartz.
Schwartz qüestiona el que ell anomena “dogma oficial” de les societats industrials occidentals. Que diu que si volem maximitzar el benestar dels ciutadans, he me maximitzar la llibertat individual, que això vol dir tenir més possibilitats d'elecció. Però en Schwartz diu que això és una paradoxa i no hi està d'acord amb aquesta afirmació.
Ell explica que quantes més llibertats es donen, més opcions d'elecció provoca una insatisfacció.
En primer lloc, tenir la capacitat d'escollir és positiu. Però si les possibilitats sobrepassen un punt òptim, les eleccions té efectes negatius. Ell posa un exemple molt clar:
Si he d’elegir un llibre d’un llistat de cinquanta, què faig? Si he d’elegir un fons d’inversió d’un llistat de cent fons, què faig? Molt probablement deixaré l’elecció per un altre moment, per demà,  demà per demà.
En segon lloc, ell diu que si decideixo entre moltes possibilitats, el resultat serà menys satisfactori que si decideixo a partir de menys opcions, degut per la decepció que suposa pensar que l'alternativa  imaginada hauria estat millor que l’elegida, decepció o remordiment que redueix la satisfacció malgrat la decisió hagi estat bona. I també perquè d'avant d'una gran varietat d'opcions s'incrementa les expectatives s'incrementen les expectatives i només al tenir que escollir una, doncs s'incrementa la insatisfacció. Per això Schwartz afirma que el secret de la felicitat és tenir poques expectatives.

Marta Sànchez




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada