És resumeix en que quantes més
opcions tenim, més possibilitats sorgeixen d'experimentar conflicte i més
difícil és la decisió, és a dir, arriba un moment que a més opcions més
perjudici o insatisfacció.
Aquesta idea va ser iniciada pel
psicòleg nord-americà Barry Schwartz.
Schwartz qüestiona el que ell
anomena “dogma oficial” de les societats industrials occidentals. Que diu que
si volem maximitzar el benestar dels ciutadans, he me maximitzar la llibertat
individual, que això vol dir tenir més possibilitats d'elecció. Però en
Schwartz diu que això és una paradoxa i no hi està d'acord amb aquesta
afirmació.
Ell explica que quantes més
llibertats es donen, més opcions d'elecció provoca una insatisfacció.
En primer lloc, tenir la
capacitat d'escollir és positiu. Però si les possibilitats sobrepassen un punt
òptim, les eleccions té efectes negatius. Ell posa un exemple molt clar:
Si he d’elegir un llibre d’un
llistat de cinquanta, què faig? Si he d’elegir un fons d’inversió d’un llistat
de cent fons, què faig? Molt probablement deixaré l’elecció per un altre
moment, per demà, demà per demà.
En segon lloc, ell diu que si
decideixo entre moltes possibilitats, el resultat serà menys satisfactori que
si decideixo a partir de menys opcions, degut per la decepció que suposa pensar
que l'alternativa imaginada hauria estat millor que l’elegida,
decepció o remordiment que redueix la satisfacció malgrat la decisió hagi estat
bona. I també perquè d'avant d'una gran varietat d'opcions s'incrementa les
expectatives s'incrementen les expectatives i només al tenir que escollir una,
doncs s'incrementa la insatisfacció. Per això Schwartz afirma que el secret de
la felicitat és tenir poques expectatives.
Marta Sànchez
Marta Sànchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada